Quin és el millor videojoc de tots els temps?
Aquesta és una pregunta que sovint sorgeix en les discussions. Els candidats solen incloure el polit i gràficament impressionant Red Dead Redemption 2, el ric en narrativa The Last of Us, els jocs d’aventura nets i exploratoris de Zelda, el massivament popular Minecraft, clàssics atemporals com Tetris, o el desafiant i bell Elden Ring.
La veritat és que els jocs esmentats anteriorment, i molts més, són títols molt bons; podrien considerar-se obres mestres. És, doncs, molt difícil determinar una cosa com el millor joc de tots, perquè els criteris poden ser molt diferents. Quan es tracta de narrativa, es podria argumentar que Mass Effect, The Last of Us, o els títols interactius de Quantic Dream ocupen el primer lloc. Quan el criteri és la implicació global, els jocs multijugador massius en línia com Counter-Strike o Fortnite dominen. Hi ha categories i més categories: joies indie, mons oberts, shooters, simulació, i més.
Tot i així, en aquest article d’opinió esmentem un joc que té una mica de tot, i tot amb un nivell molt alt. Un joc que, tot i fer quinze anys el 2026, encara es comenta, encara es juga, i continua sent objecte de debats apassionats en fòrums com Reddit. Un joc que continua sent molt popular després de tot aquest temps.
Aquest joc és The Elder Scrolls V: Skyrim, el joc de rol desenvolupat el 2011 per Bethesda Game Studios.
De què tracta el joc?
Aquest videojoc ho té tot — i tot complementa la resta. El joc base és per a un sol jugador, però per als amants del multijugador, The Elder Scrolls Online satisfà aquest desig dins del mateix univers. No és exactament el mateix joc, parlant estrictament, però la franquícia cobreix també aquest terreny.
De què tracta el joc, doncs? En essència: una aventura de món obert ambientada en el món medieval-fantàstic de Tamriel, concretament a la regió septentrional gelada de Skyrim. Els jugadors trien una raça per al seu personatge a l’inici, i a partir d’aquí es mouen per un món immens buscant el seu lloc dins d’ell. Hi ha una història principal a seguir — una que presenta el jugador com el Sang de Drac (Dragonborn), una figura llegendària destinada a afrontar una amenaça creixent de dracs que terroritzen el regne. Però aquesta història principal és gairebé secundària. La veritable fortalesa rau en la densitat extraordinària de missions secundàries, masmorres amagades, línies argumentals de faccions i moments emergents que es ramifiquen en totes direccions.
Per què aquest és el millor joc, i no un altre?
A diferència de mirar una pel·lícula de manera passiva, en un joc no passa res fins que tu fas que passi. Tu prems el botó; el món respon. Aquesta interactivitat és l’ànima del mitjà, i els millors jocs l’honoren adaptant l’experiència a cada jugador individual.
Basat en aquest principi, Skyrim és el guanyador indiscutible. El seu món obert és ric en PNJ que ofereixen tasques, estableixen relacions i omplen un rerefons viu. Però la veritable riquesa rau en el personatge que construeixes. Al llarg del joc decideixes si el teu heroi és un guerrer moralment recte, un assassí que viu entre les ombres, un lladre egoista que només es preocupa per l’or, o un company fidel que completa missions al costat d’un cònjuge. En la imaginació del jugador, tota una història personal pren forma, construïda a partir de les decisions que pren.
“El que diferencia els videojocs dels altres formats audiovisuals és l’element interactiu: inclinar-se cap endavant enlloc de reclinar-se cap enrere. Tu decideixes què passa. Tu dones forma a l’experiència.”
És clar, aquest argument sobre la interactivitat i la llibertat podria semblar que corona Minecraft en el seu lloc. Però aquí hi ha la diferència: Skyrim ho té tot, i tot funciona conjuntament. Ofereix aquesta mateixa llibertat per definir la teva pròpia experiència — però hi afegeix al damunt una història principal rica i èpica, una tradició secundària encara més rica que recompensa l’exploració, uns gràfics que van ser impressionants en el seu llançament i que des de llavors han estat remasteritzats, i una de les bandes sonores més celebrades mai compostes per a un videojoc. La música de Jeremy Soule ha estat interpretada per orquestres nacionals arreu del món i s’ha convertit en un autèntic himne per a tot el gènere del fantasy èpic en videojocs.
El combat, tot i no ser tan exigent com el catàleg de FromSoftware, és flexible i divertit — s’adapta tant a mags com a arquers i espadatxins, i serveix l’experiència de joc de rol sense arribar mai a destorbar-la. En primera persona o en tercera persona, es juga tal com tu vols.
Rellevància en comunitats, la indústria, i la inspiració de la gent
Els reconeixements són impressionants. Segons Bethesda Softworks, Skyrim va acumular més de 200 puntuacions perfectes en ressenyes arreu del món i va guanyar més de dues dotzenes de premis a Joc de l’Any d’organitzacions com G4TV, Official Xbox Magazine, i d’altres. Va guanyar el premi a Joc de l’Any als Spike Video Game Awards 2011 i als Game Developers Choice Awards 2012 — aquest últim és un guardó votat pels mateixos desenvolupadors, probablement el reconeixement més significatiu de tots. També va arrasar als Golden Joystick Awards d’aquell any, guanyant Ultimate Game of the Year, Best RPG, i Top Gaming Moment.
A més a més, és important recalcar que encara se’n parla, de l’Skyrim. No com d’una relíquia, sinó com d’un joc que la gent obre avui dia, el 2026, i en el qual perd desenes d’hores. Aquest tipus de rellevància duradora és extraordinàriament rara i és, per si mateixa, l’argument més poderós de tots.
El llegat de Skyrim, i del seu germà gran Oblivion, que també va ser un títol emblemàtic — ha creat una anticipació gairebé mítica pel pròxim capítol. Els fans han estat esperant The Elder Scrolls VI gairebé amb la mateixa energia pacient i lleugerament inquieta que els fans de Grand Theft Auto esperant GTA VI. El llistó ha quedat situat a un nivell gairebé impossible pels jocs que l’han precedit.
Bethesda, fes-ho realitat!